Aigües de Vilassar - Aigües de la Mina Vella  
 
Història Museu Instal·lacions Serveis Contacta
 
Inici | Història
 
 

Història d'AigŁes de Vilassar i d'Aigües de la Mina Vella

Llibre Museu de la Mina VellaEls orígens de la Mina Vella cal cercar-los a principis del segle XIX. Genís Graupera Ferrer, farmacèutic i batlle de Vilassar de Mar, convençut de la necessitat de portar aigua de mina al poble, obtingué el 1829 els drets de minar la conca de Cabrils. Malgrat tenir la concessió, no aconseguí el suport necessari ni els diners suficients per iniciar les obres de minat.

Vilassar de Mar hagué d'esperar la constitució d'una societat privada que el 1847 començà a servir aigua al poble. La societat, formada inicialment per deu persones el 1846, havia iniciat la construcció de la mina pocs anys abans. Aquesta primera associació es va crear amb la idea de subministrar aigua corrent a les cases de Vilassar de Mar, que fins aquell moment s'havien d'abastar dels propis pous. La venda de l'aigua havia de suposar l'amortització de la inversió feta pels deu socis fundadors que també volien obtenir beneficis, però veient que l'empresa no resultava rendible decidiren vendre la mina i els drets de minar a les famílies de Vilassar de Mar.

El 1863 seixanta famílies de Vilassar de Mar compraren la mina i els drets de minar tot fundant la Comunitat de Propietaris de la Mina Vella, que signà els seus primers estatuts el 1886.

Per altra banda, el 1853 es formà una societat entre quatre persones per construir una nova mina. És la fundació de la Mina Nova que començà a servir aigua a Vilassar de Mar a partir de 1855. Aquesta companyia d'aigües va ser comprada i absorbida per la Mina Vella el 1963. Així durant més de cent anys a Vilassar de Mar hi hagueren dues companyies de distribució d'aigua: la Mina Vella i la Mina Nova.

El 1950, l'antiga comunitat de propietaris de la Mina Vella prengué el nom de Societat Civil d'Aigües de la Mina Vella. Eren temps de canvis importants per al poble: Vilassar de Mar havia crescut molt i amb l'aigua de les mines no n'hi havia prou per abastar tota la població.

Així, aquell mateix any, els socis compraren la masia ca l'Eudald, antic Molí de les Alzinetes. El compraren amb la Mineta, els pous 1 i 1 bis, 14 plomes de la Mina Nova i els drets de minar i de pas de la Mineta i de la mina de desguàs. D'aquesta manera s'aconseguia augmentar els cabals d'aigua que la societat podia distribuir al poble. Però encara no satisfets, el 1952 van fer perforar el pou 2 i hi instal·laren la maquinària necessària per a extreure'n aigua, que s'injectava directament a la xarxa tot esperant la construcció del primer dipòsit. A més a més aquell any s'inicià la substitució del sistema de repartidors per aforaments.

El 1956 s'iniciaren les obres de cobertura de la bassa de ca l'Eudald, que quedà convertida en el Dipòsit General de la Mina Vella, va ser una obra molt important que dotà Vilassar de Mar del primer dipòsit d'aigua, cosa que millorava molt la distribució i garantia la seguretat en la qualitat de l'aigua que va començar a poder ser clorada. L'any següent, per tal de portar l'aigua corrent al barri del Sant Crist de Cabrils, es va construir un dipòsit nou a Montcabrer i les bombes i canonades d'elevació d'aigua.

Els anys seixanta foren també de fort creixement urbanístic i per tant, també anaren creixent les necessitats d'aigua. Així, el 1958 es comprà el pou 3, el 1965 es perforà el número 4 i el 1966 el número 5. La portada de tots aquests cabals d'aigua fins al dipòsit general féu necessària, el 1968, la construcció del "Trastejador", per tal de controlar la quantitat i la qualitat de l'aigua dels pous i de les mines.

Al cap de pocs anys i davant la necessitat urgent de proveir d'aigua del Ter els habitants de Vilassar de Mar, el 1974, la Societat Civil d'Aigües de la Mina Vella creà una empresa filial anomenada Vilassar Distribució, SA que es va fer càrrec de tant important escomesa. Per tant s'inicià la construcció de la xarxa de distribució de l'aigua del Ter, que el 1989 ja havia arribat a una longitud de 39 Km. Aquell any també s'automatitzaren els pous i els nivells dels dipòsits per tal de controlar-los des de les oficines. El 1992, Vilassar Distribució, SA prengué el nom d'Aigües de Vilassar, SLU i s'inaugurà el Dipòsit Municipal de Reserva.

La Mina Vella, malgrat les dificultats que ha tingut al llarg de la seva història, continua actualment servint l'aigua als veïns de Vilassar de Mar amb l'esperit mutualista dels seus orígens.

Si voleu més informació sobre la història de la Mina Vella podeu adquirir l'última publicació del museu on s'explica, a tot color, el passat i present de la distribució de l'aigua a Vilassar de Mar.